Vilanova de Meià s'estén de ponent a llevant als vessants sud de la serra del Montsec de Meià, des del riu Noguera Pallaresa fins al barranc de Montargull. Al migdia limita amb les serres de Sant Mamet, de l'Obac, la d'Argentera i petites serralades que el separen dels municipis d'Alòs de Balaguer i d'Artesa de Segre. La Coma de Meià és drenada pel riu Boix i el seu afluent el riu de l'Obac o de Sant Pere, mentre que la Baronia de la Vansa es drenada pel riu de les Segues. Gaudeix d'un clima mediterrani de muntanya mitjana amb petits microclimes que donen una gran varietat de flora i de fauna. L'actual municipi es va formar el 1916 i l'integren molts dels pobles que formaven l'antic Priorat de Meià (Vilanova de Meià, Santa Maria de Meià, Gàrzola i Argentera) i els de l'antiga Baronia de la Vansa (Lluçars, Tòrrec i Boada). L'indret és ideal per realitzar nombroses excursions a peu, amb bicicleta de muntanya i amb cotxe tot terreny. Entre els esports d'aventura es pot practicar l'escalada a la roca dels Arcs, al congost de l'Escala del Pas Nou, al Rocar i a la cova de les Monges de Fabregada. També es pot practicar el vol lliure amb ala de pendent (parapent) des del cim del Cogulló i des de Sant Alís.

El Montsec

El Montsec és una serralada que s'estén entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, a la província de Lleida, un espai natural on s'hi despleguen, majestuosos, els espectaculars congostos de Mont-Rebei i Terradets. Es tracta d'un espai poc, molt poc transitat, però que amaga alguna de les meravelles naturals més desitjades pels excursionistes i amants dels esports de muntanya. Amb una gran avantatge, la seva poca incidència, fins ara, a nivell turístic, el converteix en un indret ideal per trobar-se a un mateix, al mateix temps que es gaudeix dels seus rius i serralades. Cultura, aventura, senderisme, flora, fauna, observació ornitològica, astronomia... Tot el que hom pot arribar a imaginar està aquí, al Montsec .

Escalada

Les parets calcàries de gran qualitat, orientadas al sud-oest i protegides dels vents del nord, fan que aquesta zona sigui molt apreciada per aquells que practiquen l'escalada, tant en la seva modalitat clàssica com esportiva. El prestigi d'aquestes parets ha trascendit a novell nacional i internacional.

L'indret més clàssic per practicar-la és la Roca dels Arcs (a la qual es pot accedir des de la font de la Figuera o des del congost del Pas Nou). L'estiu del 1974 es va obrir el primer itinerari, conegut com la Via Tàrrega. Des de llavors s'han obert moltes altres vies en aquesta cinglera i també a la Roca Alta, de més difícil accés.

També són molt apreciades pels escaladors les cingleres del congost del Pas Nou i les de Fabregada (el Rocar i la Cova de les Monges). Algunes són classificades com de competició, com la Pared de les Cabres (dels Ascorrals de Barmó). També hi han cinglatells, de fàcil accés, com els de la Zona dels Totxos (propers a la carretera del Pas Nou), la zona del riu Merler, la font de l'Hedra, la Mina, els antics Rentadors de Carbó, etc.

La major part de les víes obertes, sobre tot a les grans parets, són de molta dificultat.